Captura de pantalla

Un passeig per Bèlgica

Fem una passejada per terres belgues.

Guions de culebrots

A partir d'aquesta escena de la sèrie Ventdelplà, realitza el guió d'una conversa entre la Teresa i l'Ester, després que aquesta hagi trobat el seu fill.

El bestiari

A partir del següent àlbum de fotos, confeccionarem un bestiari. Tria un animal i composa una poesia.

BubbleShare: Share photos - Safe Baby Toys

Què et suggereix?

A partir d'aquesta imatge, realitzeu una breu redacció transmeten totes les sensacions que us suggereix aquesta platja.

LA COMUNICACIÓ

Viure en societat és possible gràcies a la comunicació, que ens permet la transmissió de coneixements, ordres, desigs, etc.
La capacitat de comunicar-se, però, no és exclusiva de les persones. La comunicació entre animals és la zoosemiòtica i la comunicació entre màquines, cibernètica.
No obstant això, és el llenguatge humà (i concretament, el verbal) el que permet comunicacions més riques i complexes.

COMUNICACIÓ
Procediment de transmissió d’informació des d’un punt d’origen (emissor) fins a un punt de recepció (destinatari), en un codi conegut i compartit pels interlocutors; transmès a través d’un canal concret i un context determinat.

La comunicació humana pot ser de dos tipus:
- Verbal, que es realitza mitjançant les paraules.

- No verbal, és a dir, sense paraules; mitjançant l’expressió de la cara, la mirada, el moviment de les mans, la postura del cos, la forma de vestir, el to de veu, etc. Els signes no verbals reforcen, contradiuen o repeteixen allò que s’expressa per mitjà dels mots.

Elements que participen en el procés comunicatiu:

• L’emissor origina la transmissió d’informació.


• El receptor rep la informació i la descodifica i interpreta adequadament.


• El missatge és la informació que pretén transmetre l’emissor al receptor.


• El canal és el mitjà o la via a través de la qual es transmet el missatge des de l’origen fins a la destinació. El canal sol ser físic (aire, espai, aigua...), però la comunicació també pot desenvolupar-se mitjançant canals artificials com el paper, el telèfon o l’ordinador.


• El codi és el conjunt de signes i regles pe xifrar o desxifrar el missatge. El codi pot ser natural (un gos movent la cua significa que té gana) o artificial (la llengua oral o escrita, jocs d’atzar com les cartes o els daus, el Codi Morse, el solfeig o el codi de circulació).


• El context o el referent és el punt de referència entre l’emissor i el receptor.

Aspectes que condicionen el procés comunicatiu:

• Situació comunicativa (a qui parlo, sobre què, on es produeix la comunicació...).


• Intenció de l’emissor (informar, manifestar opinions, expressar sentiments...).


• Predisposició del receptor (interès, indiferència...).


• Interferències produïdes per l’estat del canal, per la manca de claredat del missatge, pels problemes amb el codi...
  

Ens disfressem!